Alumnes participants

 

1er d' ESO A

Laura Díez

 

1er d' ESO C

Eugeni Corchero Patricia García Ylenia Roldán, Judit López

---Colaboracions dels alumnes ---

IES Mercè Rodoreda - L'Hospitalet de Llobregat

1er ESO A - Tema: la Prehistòria

Els primers éssers humans

australopithecus_africanus_zdenek_burian.jpg

Fa uns sis milions d'anys, alguns primats van començar a evolucionar per adaptar-se a unes noves condicions de vida. Aquests es van convertir en els primers homínids, que van donar lloc a l'espècie humana.

El procés d'hominització

La evolució que va convertir als primats en humans va ser complexa i lenta.

Canvis:

•  posició vertical i marxa bípeda

•  Desenvolupament del cervell

•  Disminució de la mida de les mandíbules i de les dents

Tots aquests canvis contribuïren en l'aparició del llenguatge.

 

El paleolític

El primer gran període prehistòric va ser el paleolític, que significa pedra antiga.

Les societats de caçadors-recol·lectors

Els primers éssers humans eren depredadors, ja que no produïen aliments; tenien que recol·lectar fruits, pescar i caçar.

cmu05_07.jpg

De les seves preses ho aprofitaven tot: la carn per menjar, els tendons per fabricar cordes, la pell per abrigar-se .

cmu05_04.jpg

Els primers éssers humans vivien en coves o cabanes. Eren nòmades, no tenien residència fixa, es traslladaven sovint en busca de menjar, refugi o fugint de perills.  

Utilització del foc

664837.jpg

Fa uns 1.500.000 anys, de forma casual, l'Homo erectus descobrí el foc, però no sabia com encendre'l. Si el volien, l'havien de mantenir.

Anys més tard, els neandertals van aprendre a encendre el foc, colpejant dues pedres entre si, o per rotació o fregament d'un bastó sobre un tronc.

El foc els servia per espantar les feres, il·luminar-se, escalfar-se i cuinar.

La fabricació d'instruments

silex9.jpg

Els éssers humans des de un bon principi feien servir simples pedres tallades. Més endavant, començaren a utilitzar sílex, una roca que en colpejar-la es trenca en làmines i produeix una aresta molt esmolada. Amb el temps, van fabricar eines com rascadors, puntes de llança, perforadors, etc. I també van començar a utilitzar nous materials com l'os o la banya, que permetien fer hams, agulles i arcs.

L'art de les cavernes

Les primeres creences religioses

Alguns fenòmens com la vida, la mort, el creixement de les plantes, la pluja o el sol, van fer sorgir les primers creences religioses.

Ells també van intentar influir sobre aquests fenòmens, per mitjà de cerimònies rituals.

Els neandertals van començar a enterrar els morts, ara fa uns 80.000 anys, acompanyant al difunt amb alguns objectes, anomenats aixovar funerari.

Les pintures rupestres

BisonteEncogido.jpg

Fa 300.000 anys els sapiens sapiens començaren a pintar i esculpir diversos motius a les parets de les coves, com per exemple el perfil de les mans, animals i escenes de casa o de la vida quotidiana. La pintura rupestre forma part d'uns rituals màgics que es celebraven a coves amb pintures (santuaris).

L'art rupestre va fer servir tècniques variades: pintura monocroma, d'un sol color o pintura policroma, de color vermell, ocre i negre.

venusW.gif

 

Estàtues i gravats

També hi havia mostres d'art mobiliari (conjunt d'objectes esculpits o pintats). Com la Venus paleolítica. Aquestes estàtues, tenen una gran exageració de les parts relacionades amb la maternitat i estan relacionades amb el culte de la fecunditat.

Com es construeixen els megàlits

A Europa, a partir del V mil·lenni a.C. les societats agrícoles més avançades, van aixecar monuments anomenats megàlits.

Hi ha diversos tipus de megàlits

•  Menhir: Gran pedra clavada a terra. Commemoratius o marques territorials.

•  Dolmen: Cambra formada per dos pedres verticals i lloses de cobertura. Sepultura funerària col·lectiva.

•  Cromlec: Conjunt de pedres verticals amb lloses de cobertura formant un cercle. Relacionat amb un culte agrari o solar.

La prehistòria a la Península Ibèrica

  • El paleolític

Al jaciment d'Atapuerca s'han trobat restes humanes molt antigues. Aquests pobladors vivien en campaments. Més endavant, la península va estar poblada per neandertals, que van fabricar eines més especialitzades. A l'etapa final del paleolític, amb l'Homo sapiens sapiens, s'incorporen materials com l'os i la banya. Les primeres mostres d'art són d'aquest període .

  • Les pintures rupestres

La península és molt rica en art rupestre. Dues grans zones diferenciades segons l'estil:

•  Zona cantàbrica: Hi predomina la representació naturalista d'animals.

•  Àrea mediterrània o llevantina: Representa escenes de grup amb una tècnica esquemàtica. Acostumen a representar escenes de la vida quotidiana (caça, recol·lecció).

  • El neolític. El megalitisme

Les primeres comunitats neolítiques aparegueren a la península cap al IV mil·lenni a.C. Els jaciments més antics a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de la ceràmica cardial. El desenvolupament del megalitisme a la península va començar al final del neolític i va durar durant bona part de l'edat dels metalls.

  • L'edat dels metalls

Cap al III mil·lenni a.C. va néixer la cultura de Los Millares (2300 a.C.), estava relacionada amb el coure i s'originà a Almeria. Més tard, cap al II mil·lenni a.C. es va desenvolupar una cultura relacionada amb el bronze anomenada El Argar, que s'originà a Almeria. L'edat del ferro va començar amb l'arribada de fenicis, grecs, cartaginesos i celtes de Centreeuropa.

La prehistòria a Catalunya

  • Els assentaments paleolítics

El territori de l'actual Catalunya segurament està habitat fa un milió d'anys. Les restes humanes més antigues són les mandíbules de Banyoles i de Sitges, que pertanyen a neandertals.

Són nombrosos els assentament paleolítics amb restes d'eines. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l'Estany) i l'Abric Romaní de Capellades (Anoia).

Es coneixen una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d'estil llevantí. El conjunt més important es troba a la Sierra de la Pietat, a Ulldecona (Montsià) i també a la Roca de los Moros, al Cogul (Garrigues).

  • Les societats agrícoles i el megalitisme

Les primeres comunitats neolítiques es desenvolupen a partir del VI mil·lenni a.C. Incipient ramaderia i agricultura i elaboració de ceràmica cardial.

Amb el neolític van sorgir els primers poblats estables com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental).

Importants les mines de variscita en galeria de Can Tintorer, a Gavà (Baix Llobregat). Intercanvis comercials de variscita entre poblats.

Al final del neolític es construïren els primers megàlits.

  • L'edat dels metalls

En el III mil·lenni a.C. aparegueren els primers grups que coneixien la metal·lúrgia del coure.

En aquest període destaca la fabricació de la ceràmica campaniforme.

La utilització del bronze s'inicià cap al 1800 a.C.

La generalització del bronze, i més tard, la del ferro va lligada amb l'arribada de pobles indoeuropeus. Aquests van introduir un ritual funerari anomenat camps d'urnes.

Totes aquestes transformacions van comportar l'aparició de poblats amb estructura urbana. Aquests poblats se situaven a llocs elevats i prop d'un riu. Els seus habitatges estaven adossats els uns amb els altres i, per la part del darrere formaven una muralla que sovint tenia torres defensives.

ELS PRIMERS ÉSSERS HUMANS

 

Adaptació i evolució:

 

Fa sis milions d'anys va haver un escalfament al clima, i va fer que desaparegueren grans boscos.

A Àfrica alguns primats van començar una evolució lenta per poder adaptar-se al nou clima i poder sobreviure en un medi hostil.

Els primats no tenien gaires qualitats físiques: força, velocitat, volum cranial, columna recte...

Però van conseguir organitzar-se en grups per anar a caçar a les planes.

Van ser els primers homínids que al llarg del temps van donar lloc a els homo sapiens sapiens.

El procés d'hominització:

No van ser gens ràpids els canvis que van fer els primats en éssers humans. Gràcies als fòssils que van trobar sabem com va anar aquella evolució:

• El primer pas va ser l'adquisició de la posició vertical i la marxa bìpeda, que els donava més camp de visió i els deixava les mans lliures.

• El manteniment del cap en equilibri sobre l'espatlla va facilitar l'augment de la capacitat cranial i, com a conseqüència, el desenvolupament del cervell.

• Les mans començaren a ser usades pe manipular i fabricar eines.

• L'ús del foc i de les eines per estovar i tallar els aliments va comportar la disminució de la mida de les mandíbules i de les dents i l'aparició del mentó y el front pla; això va donar a l'ésser humà l'aspecte actual.

Tots aquests canvis van fer millorar la intel·ligència la capacitat de la comunicació, (aparició del llenguatge).

Gràcies a tots aquests canvis, els éssers humans van ser capaços de conèixer el medi, de crear instruments i eines, i les tècniques per dominar-les, i a més ho han poder transmetre a les següents generacions.

 

 

 

 

 

 

AUSTRALOPITHECUS

3500000/ 2500000 anys

Talla: 1,10 m

Pes: 40 kg

Caminava dret.

HOMO HABILIS

2300000/ 1800000 anys

Talla: 1, 59 m

Pes: 50 kg

Primers utensilis

Podia parlar

HOMO ERECTUS

1900000/ 400000 anys

Talla: 1, 60 m

Pes: 60 kg

Descobriment del foc

Caceres en grup

HOMO NEANDERTHALENSIS

150000/ 35000 anys

Talla: 1, 65 m

Pes: 80 kg

Primers enterraments

Fabricació d'eines especialitzades

 

HOMO SAPIENS SAPIENS

120000 anys

(40000 anys a Europa)

Talla: 1, 70 m

Pes: 70 kg

Primeres mostres d'art

Fabricació d'eines d'os i de banya

 

 

 

 

El paleolític:  la caça i la recol·lecció

Ylenia Roldán i Judit López 1rC

 

L'aparició dels primers éssers humans assenyala l'inici del primer gran període prehistòric: el paleolític (pedra antiga).

LES SOCIETATS DE CAÇADORS-RECOL·LECTORS

 

Per alimentar-se, havien de recol·lectar fruits, pescar i caçar. Com que no produïen aliments, deiem que eren depredadors.

De les seves preses ho aprofitaven tot: la carn, les pells, el ossos i els tendons.

Per protegir-se del fred, vivien en coves i abrics o en cabanes.

No tenien residència fixa, sinó que eren nómades ; es traslladaven sovint.

 

LA UTILITZACIÓ DEL FOC

 

Fa aproximadament 1.500.000 anys l'Homo erectus , va descubrir de manera casual el foc (lava d'un volcà, llamp...).

Més endavant, el neandertals van aprendre a encendre el foc , colpejant dues pedres o per rotació i fragament d'un bastó sobre un tronc.

El domini del foc va ser un element molt important en el progrés humà.

LA FABRICACIÓ D 'INSTRUMENTS

La fabricació d'instruments és un dels signes que diferencia l'espècie humana de la resta d'animals. Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir un tall esmolat.

Més endavant van utilizar sílex, una roca dura.

Amb això fabricaven bifaços.

Amb el temps van anar perfeccionant la talla de les pedres i van fabricar eines.

També van començar a fer servir materials nous, com l'os o la banya , amb els cuals feien hams i arpons .

Socials: Treball Prehistòria

 

 

Neolític 

1. La producció d'aliments

10.000 anys enrere, en una zona de l'Orient Pròxim, va començar la producció d'aliments. Aquesta nova etapa és coneguda com el neolític , que significa pedra nova.

1.1. L'agricultura i la ramaderia

Gràcies a l'observació dels fenòmens de la natura al llarg dels segles, els homes i les dones del neolític van aprendre que, si plantaven una llavor, germinava. I van començar a conrear llegums i cereals. Va néixer l'agricultura.

De la mateixa manera, observant els animals que els envoltaven, van aprendre a domesticar-los. Va néixer la ramaderia.

-----

1.2. Noves eines i noves tècniques

Com que tenien que treballar en el camp, es van tenir que fabricar eines que els facilites la feina ( com la falç, per tallar espigues o el molí, per batre el blat)

Van inventar una tècnica nova, la pedra polida , que eliminava les impureses dels objectes.

També, necessitaven poder guardar els aliments en algun lloc, llavors van inventar gerros de ceràmica .

I van descobrir que podien elaborar eixits, amb un fus , amb el qual convertien les fibres naturals en fils llargs i un teler , que facilitava el trenat d'aquests fils per elaborar una tela.

 

------------

 

 

2. La vida en un poblat neolític

Les dones i els homes, van deixar de ser nòmades (la majoria) a ser sedentaris quan van descobrir l'agricultura i la ramaderia.

Si a un se li donava molt bé l'agricultura, doncs era agricultor, si a un altre se li donava molt bé fer gerros de ceràmica, doncs, ja es dedicava a això.

També s'intercanviaven coses: un agricultor volia gerros, i el dels gerros volia arròs, llavors s'ho intercanviaven i tots contents.

 

L'edat dels metalls 


3. La utilització dels metalls

La metal·lúrgia es va iniciar a l'Orient pròxim, al V milenni a.C.

El 1er metall que va sorgir, va ser el coure (5000 a.C)

Segles més tard, els artesans van descobrir que si barrejaven el coure amb l'estany obtenien el bronze (3000 a.C). un metall molt resistent i tallant.

I el II milenni a.C van començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per a les armes i per a les eines agrícoles.

3.1. L'elaboració dels metalls

Les primeres eines es van treballar golpejant el metall (coure) en fred. Però més tard van descobrir que si l'escalfaven era més fàcils de treballar. Els pasos eren els següents:

  Armas de la edad del Bronce

  • Fonien el mineral
  • Introduïen el metall líquid en un motlle
  • L'extreien
  • Li treien les impureses
  • I el polien

-------------

 

•  Les primeres ciutats

En els poblats neolítics de l'Orient Pròxim, la població va créixer considerablement i els poblats començaren a tenir molts edificis i muralles per defensar-se, es van convertir en veritables ciutats .

Amb el desenvolupament d'oficis especialitzats, aparegueren els grups socials diferenciats i algunes persones començaven a acumular riquesa i poder.

Necessitaven algú que governés entre ells, que controlés tot per que no passes res...

Llavors va sorgir un cabdill o rei.

 

--------

 

Laura Díez 1er A ESO


 

 

El neolític: la producció d'aliments

 

Fa uns 10.000 anys, en una zona de l'orient pròxim, al costat de els rius Eufrates i Tigris, es on va començar la producció d'aliments.

Neolític: Significa pedra nova

L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA

Gràcies a l'observació de la natura al llarg dels segles, van veure que les llavors enterrades germinaven sota terra. Va ser l'origen de l'agricultura.

De la mateixa manera l'observació del animal va permetre el naixement de la ramaderia.

NOVES EINES I NOVES TÈCNIQUES

La invenció d'una tècnica nova, la pedra polida, que eliminava les rugositats de la superfície de les pedres.

La necessitat d'emmagatzemar, transportar, i coure els aliments va donar lloc al desenvolupament de la ceràmica. Tant homes com dones van començar a modelar el fang i coure'l a temperatures molt elevades.

També van descobrir com es feien els teixits. Feien servir un fus, amb el qual convertien fibres naturals en fils llarg, i un teler .

Des del Creixement Fèrtil a través del mar Mediterrani, es va produir la difusió per Europa de les noves tècniques, eines i maneres de viure pròpies del període neolític.

A més, l'agricultura també va sorgir de manera autònoma en altres zones del mon, com:

La vall de l' Indus (India).

La vall de l 'Huang He (Xina).

La vall del Song Hong (Vietnam).

I uns altres de més...

La vida en un poblat neolitic

L'agricultura i la ramaderia propiciaren l'assentament dels éssers humans en poblats propers als camps de conreu i als ramats. No havien de desplaçar-se per buscar aliments i es van anar tornant sedentaris.

Els poblats neolítics es situaven en elevacions de terreny a prop de rius i es protegien amb murs o fossats.

La ceràmica, el teixit i la mineria propiciaren l'aparició dels primers artesans.

Eren autosuficients, es a dir, consumien tot el que produïen.

 


 

L'art de les cavernes

  David Navarro Gironés

  • Les primeres creences religioses

Les primeres creences religioses van sorgir de la necessitat de donar una explicació a fenòmens que per als humans eren misteriosos: com la vida, la mort, el creixement de les plantes, la pluja o el Sol.

Els humans van voler influir en aquests fenòmens naturals i van fer cerimònies rituals amb l'objectiu de que hi hagués més caça, més fruits o d'invocar les forces de la natura.

Fa 80000 anys els neandertals van començar a enterrar els seus morts. Al mort se li enterrava amb objectes que ell apreciava molt com instruments de sílex, amulets...A això se li deia aixovar funerari.

Els enterraments com que seguien unes pautes es creu que es feien ritus funeraris, que reflectien la preocupació pel que hi havia després de la mort.

  • Les pintures rupestres

Fa 30000 anys, en les parets de les coves o dels abrics, els homo sapiens sapiens van començar a pintar i esculpir el perfil de les mans, símbols estranys, animals i escenes de caça o de la vida.

La pintura rupestre feia servir tècniques variades. Les pintaven d'un sol color o de tres (el vermell, l'ocre i el negre) algunes estaven envoltades d'un traç extern gruixut i altres feien servir els sortints de les roques per donar sensació de volum.

Es pensa que les pintures rupestres eren com un ritual màgic que propiciava la caça, també es pensa que les coves pintades eren santuaris on es feien cerimònies rituals.

  • Estatuetes i gravats

La gent del paleolític ens ha deixat mostres d'art mobiliari. Decoraven plaquetes petites de pissarra i calcita amb animals gravats o pintats, propulsors amb formes diferents i penjolls d'os o d'ivori.

També van esculpir Venus paleolítiques que s'elaboraven amb pedra, os o banya i representaven una figura de dona exagerant les parts del cos relacionades amb la matenitat i per això són un culte a la fecunditat.

|   Inicio  |   Mapa del site   |   Información   |   Colaborar   |   Enlaces   |   Contactar   |   Favoritos   |

Página web de Javier Arrimada García, compuesta por contenidos de historia, historia del arte y otras materias relacionadas con la enseñanza secundaria y el bachillerato. Esta web y sus contenidos está dirigida a alumnos y visitantes sin ningún tipo de restricción, ni ánimo de lucro. Para cualquier comentario o aclaración, pueden dirigirse al correo del autor. La web está compuesta por las páginas fjavier.es y xtec.cat/~jarrimad.

© Javier Arrimada García 2012